Arxius | Viajes RSS for this section

Cordoba Goin’?

me’n vaig a còrdoba de finde a fer un curset k s’han pagat els jefes… algú coneix algun lloc guapo per allotjar-se o lo k sigui de consell?
me voy a cordoba de finde a hacer un cursillo que se han pagao los jefes… ¿¿alguien conoce algun sitio guapo para alojarse o lo que sea de consejo??
merci!!!
Anuncis

El Taxista De La Consciència

Dijous passat, venint del sopar del viatge de LeCorbusier, vaig pillar un taxi per tornar a casa. Sempre que agafo un taxi, que són poques vegades, em triomfa saber que els taxistes són els millors conversadors. Que no vols parlar? Cap problema, als 5 minuts de no dir res ell mateix pujarà el volum de la ràdio. Que t’és igual parlar o no parlar? Cap problema, el taxista et farà quatre comentaris del pal “yo tengo a mi cuñada viviendo en Viladecans, estuve ahi trabajando un par de años” i aquí s’haurà acabat la conversa. Però si tens ganes de parlar, només cal k ensatis una conversa pel teu propi peu, el mateix taxista se n’adonarà que ets dels clients k li triomfa parlar al taxi, aquelles converses de quart d’hora, que donen peu a moltes coses si les saps fer cundir; o si li dones marge de confiança al taxista. (Talking To Me?) xD
La veritat és que els taxistes controlen mazo de temes d conversa d’actualitat.. no t’avorriràs amb un taxista curiós.
Lo bo és quan vam començar a parlar d k jo estava estudiant a la uni, i per tant, tenia unes poques ambicions a la vida, i això al taxista li va cundir i es va emocionar (per si no us creieu el que explico, tot això és real) “joder es que vosotros que podeis… teneis que darle caña a la vida ostia” bueno, total, que vam estar parlant de com les ambicions poden fer-se realitat o no, depenent de les teves actituds cap al futur desconegut. Com el tio se’n va anar a estats units a treballar uns anys, paranoies de quan conduïa cotxes de luxe, com va anar a parar a un taxi groc i negre de barna,… per el taxista, el simple fét de portar un puto taxi ja li servia de prova per demostrar tota la seva vida, i com per ell una cosa tan simple podia significar totes les voltes k ha fotut a la vida el tio…
Quantes vegades us heu quedat en el taxi, un cop heu arribat al destí, seguint la conversa amb el taxista una bona estona més?? Quantes vegades un taxista us ha donat motivació per la vida? Per les coses que deia, semblava k hagués sortit la meva veu de la consciència i s’hagués transformat en taxista, explicant-me en persona com s’ha de llençar un a les indecisions, i com s’han de portar les decisions fermes.
Quantes vegades un taxista se us ha sentit identificat amb les coses que dieu i ha sentit algo irrefrenable per dintre de compartir la seva experiència amb la vostra juventut?
senzillament tremendo, una bonica experiència.

Ruta Le Corbusier

Woowwwww hola a tots els animals, vegetals i minerals que visiteu aquest espai!!
Ahir dia 30 vaig tornar de viatge, una setmaneta, de Suissa i França, de ruta de Le Corbusier (que era l’arquitecte pioner ó el jefazo de l’arquitectura moderna tal i com la coneixem ara) ha sigut un recorregut per l’oest de frança i la part francesa de suissa, incloent un pas a alemanya de pura potra; per on hem visitat edificis d aquest pavo en diferents ciutats i poblets (culs de món) a on hi va construïr. També hem tingut oportunitat de visitar museus per un tubo (sobretot la Museumsnacht de Basilea, algo acollonant a on la gent surt per la nit de museus en comptes de sortir de bars, ambientissim fins les tres de la matinada) (algo que em va deixaar sorprès i que encara no he assimilat del tot).
Doncs hem estat a Nîmes, Lyon, La Tourette (un convent del Corbusier), Firminy (Unité D’Habitation, Capella encara en construcció, Maison de la Culture), Besançon, Ronchamp (Nôtre-Damme Du Haut) , Basilea (Museumsnacht2006) , Berna (Museu del Paul Klee), Ginebra i Marsella (marsella ha sigut algo mig improvisat per a veure una Unité D’Habitation)
… i d’altres coses que ara no em venen a la memòria.. a part de les moooooltes hores d’autobús que comporta qualsevol viatge en forma de ruta, i se’t fan més lentes quan les cames no t’hi caben entre els seients XD)
També ha sigut destacable les patejades que ens hem fotut (tot el dia amunt i avall) el dolor de peus, LA RASCA que fotia a Suïssa (els tres dies en temperatura negativa, tot nevadet) i les Suïsses.. especialment dedicat al pide i la seva debilitat cap a les rosses.. tio se t’haurien caigut els collons al terra de les rosses k s’han vist xD
bueno.. jo crec k totes les experiències d’aquest calibre, són com un àpat heavy, que s’han de païr amb molt de temps, ara tinc tots els records acumulats, i se’m fa una mica difícil explicar-los quan m’ho pregunten.. però sí que puc dir d’avançada que ha sigut molt maco. una experiència molt positiva.
encara estic ressacós del viatge, ja us explicare!
petons!
%d bloggers like this: