nit d’un diumenge de juliol

hola penya.. torno a estar aquí.. una estona més per largar un rato de coses de la vida per absurdes que siguin, no?  ya mola tenir un blog xD
Hi ha dies que tinc ganes d’escriure, sense saber a priori el què. Senzillament són ganes d’escriure alguna p**a cosa.. sense intenció d’anar a parar enlloc, com ara. És “literatura” a la deriva xD per dir-li d’alguna manera. El que passa és que aviat se m’acaben les idees a l’hora d’escriure, dibuixant també em passa i m’imagino k en general em deu passar alguna cosa de l’estil, nu se.
És diumenge no sé què de juliol, diria que 29, sí, 29. L’estiu pel davant entre d’altres coses a fer, se’m presenten un parell de setmanes de curro.. no sé dir encara si intenses o lleugeres, tant me fa.. i després unes vacancetes improvisades pel pais basc aviam si pillem la semana grande de Bilbau.. i bueno, això. Ja veurem què tal, perquè em presto més a la improvisació com és costum. (el que passa a vegades és que improvisar no és garantia de re) (o no?)
Ara estic a casa per variar, són gairebé les onze de la noch, no tinc gaire gana pk m’he llevat a les mil (per variar tambe) i estic davant de l’ordena escoltant musiqueta passant el rato… que previsible sóc a vegades… Després em queixo de que les rutines em maten.. serà que estic condemnat a destruïr-me una miqueta, que no m’extranyaria. Llavors què? uf. és un moment per fer-se un piti i no pensar.
Me n’adono que em trobo a la meva habitació en un estat poc habitual.. fa uns dies ja bastants, que estic buidant l’habitació per repintar-la bé que ja li toca, i ara per ara està gairebé buida, no hi ha més que l’ordinador i quatre coses a l’escriptori, a part dels milers de samarretes a sobre de les cadires. Veure així l’habitació em dona una sensació de com si m’estigués instal·lant o com si hagués de fer un trasllat, senyal de canvi normalment, oi? Ara és com si estigués redecorant la meva vida… (que fills de la gran bretanya els de l’ikea com se les saben…) però de fét és veritat, estic empaquetant coses per guardar-les a la casa de tarragona, me’n desfaig però només una mica. Però de fet desfer-se del passat i d’alguns dels seus símbols és una cosa que s’ha de fer de tant en tant, però amb molta cura de no passar-se, no hem d’oblidar el passat oi… senzillament hem de fer lloc a les coses que han de venir, sense despreciar les passades… Trobo que em fa una mica de falta posar color i fer lloc com anava dient.. ho necessito una mica, i ara per ara un canvi lleu no em farà cap mal.
Per això que tallar-se un any d’unes grenyes de 5 o 6 no serà cap desgràcia jajajaja (tot i que acabo de veure el rey leon i les grenyes es regalen un munt jajajajajaj) però es que ara ja toca perquè em vaig veure l’altre dia al mirall i vaig veure el nil dels joves xDDD ei tiu quin bon rotllo..
I de fét estic ja en una etapa que és com de sortida d’una altra, estic acabant UNA MICA la carrera, que ja faré algo de 5è aquest any, i ja vaig veient una mica la sortida d’aquesta epoca una mica llargueta d’estar enmig d’una extranya carrera.. espero no sortir-ne tocat del tot jajajaaj … però… i després què, tios? i ties? …   estaré amb menys cabell i més barba, seguiré escrivint al blog aquí mateix? on estaré? Què serà de mi, quines motivacions tindré? espero que siguin bones jajaja No sé.. no em preocupa massa, però sí que dona de pensar oi? Si algun dia buideu l’habitació de tota l’adolescència i bàsicament de tota la vida, haureu entès una mica el que dic ara, suposo… pero vamos que jo us faig un mural encantat de la vida eh jejeejej
Bueno ja he rajat una mica.. hasta m’he posat tendre i tot.. snif…
senzillament dir-vos per acabar que hi hagin els canvis que hi hagin, hi ha coses que no canvien, i que estaré a la vora si em necessiteu eh, que no sigui de no haver-vos avisat que després hi ha mals entesos xD doncs això, que molt de gust de compartir els canvis i les rutines amb vosaltres.. no seria el mateix sense vosaltres.
Petonssssssss i abraçades bandarres que sou uns bandarres…
Anuncis

About cabistron

Arquitecte en procés, friki en general, i persona humana, fins i tot quan em passo amb el patxaran. ____ Arquitecto en proceso, friki en general, y persona humana, incluso cuando me paso con el patxarán. ____ Architect in progress, almost a complete geek, and a human being, even when I drink too much Patxaran.

One response to “nit d’un diumenge de juliol”

  1. Marc says :

    Estimat Jaume,
    No em preguntis per què però fins avui no havia llegit res en absolut del teu espai, i per descomptat no havia escrit mai res de res, així que permet-me inaugurar la meva participació en la teva vida virtual, amb aquestes paraules.
    Estic profundament decebut. I alhora confòs. Sempre he pensat i fins i tot he fet bandera que tu i jo erem els millors amics, erem LA PARELLA DE COL·LEGUES de vila, si si, en majúscules. Que ens coneixiem des d\’abans que aparegués el telèfon mòbil, que ens compenetràvem tan bé, que fins i tot ens assemblàvem! (F*** d* p***!x%´¿!!), etcètera. És cert que ja fa temps que la cosa es rovella, ja se sap que si no es cuiden les coses es fan malbé, però sempre que hem pogut ens em trobat i em compartit les nostres vides de la millor manera que sabíem.
    M\’he sorprès de la sinceritat de les teves paraules en aquest escrit, i sobretot m\’he sorprès perquè parles de tu, del que sents i del que penses, del que vols i del que esperes. Estic decebut perquè no recordo una conversa així amb tu, i he hagut de conèixer el que et passa pel cap en una plana d\’internet. No és per fer-ne sang ni res d\’això, ni tampoc per retreure res, però això m\’ha fet veure com la nostra relació (òstia potser queda una mica monya) s\’ha relativitzat fins a tal punt que no parlem de nosaltres.
    Cabis, etern veí i company de fatigues, ets la única persona que em recorda qui sóc i d\’on vinc, més que res perquè són pràcticament tots els anys de la nostra vida els que ens els hem fumat junts, i perquè tu ets jo i jo sóc tu, ets l\’únic capital humà, la única amistat que mataria per mantenir.
    Espero no haver sobrepassat el límit de sensibloneria, el fotut és que ho hagi de d\’escriure al teu blog per dir-t\’ho, o perquè t\’ho llgeixis. Tan és, me n\’alegro que almenys tingui una manera segura de poder accedir dins teu, que és una altra forma de gaudir de l\’amistat.
    Continua amb lo teu, jo ja paro d\’escriure, i si vols res, ja saps, estic al carrer de sobre, a 30 segons.
    Una abraçada. 

Digue'm què n'opines!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: