Cendra d’ahir sobre la taula

Uoola… com aneu?? bueno, ara el cabisblog ja té més d’un any! ja portem un any i dos dies!! WOW!!
Aprofitant que és cap de setmana.. aquesta vegada venia a escriure d’un seguit de sensacions que acostumo a tenir molts caps de setmana, doncs m’han vingut ganes també de compartir-les amb vosaltres posat que no sé si les haureu sentit amb tanta freqüència com en el meu cas.. La cosa es basa en que em tiro molts caps de setmana sol al keo. Quan és algo mínimament repetit, aquest fét deixa de tenir un caràcter festiu, per a convertir-se en una rutina una mica extravagant.. Imagineu que acabeu d’obrir els ulls (us acabeu de despertar, cosa que passa cada dia), veieu a un metre de distància com a molt.. ha aparegut a la ment una primera imatge en forma d’habitació, girada noranta graus. Ara els sentits es comencen a posar en marxa. L’oïda et demostra que no hi ha res al voltant, ni un petit moviment. La casa està esperant a que la moguis, a que la facis servir. (o sigui, fes-te el cafè i obre les finestres). Bueno, baixes del llit. et poses les pantumfles i et rasques el cul.
fas una petita avaluació de l’entorn… “bueno, sembla ser dissabte. mons pares estan a tarragona, tornaran demà” Se’t comença a enumerar una llista al cap de TOTES les coses que has de fer. Almenys la primera és prou bona com és la de fer el cafè i esmorzar (independentment de la hora del dia que sigui, lo primer del dia es esmorzar!). Hum… bueno, has esmorzat. tornes a l’habitació i la imatge que havies rebut al primer moment del dia ja ha canviat una mica. No saps benbé perquè, però ara l’habitació presenta una quantitat de detalls que no apreciaves abans. Cada objecte et recorda alguna cosa. El cendrer de l’escriptori (uh, em queden només dos pitis).. el mòbil (uf, haig de trucar al kiko).. els llibres de l’autoescola (sense comentaris).. papers vàrios que tots els estudiants d arquitectura tenim escampats per l’habitació.. ouuuhh haig de fer projectes per dilluns.. OUCH.
mires la hora.. bueno, podria ser més tard encara. encenc l’ordinador i tot just està iniciat poso un disco de Tokyo Ska Paradise Orchestra, per això de que si te sientes cansina, escucha ska per la matina i bueno, t encens un cigarret.. obres l’autocad.. uff quina mandra. tot just s’ha acabat d’obrir l’arxiu i ja tens ganes de plegar. Ohh.. beneït messenger.. l’encens per donar la notícia al món de que t’has dignat a despertar-te. Saludes a algú, al erik per exemple, que es un moña i sempre està enchufat pels matins. (bueno, avui no és el cas pk me llevat a les sis i mitja de la tarda jajaja) bueno, parlant pel msn sembla k has deixat passar una estona prudencial de pajareo. Vaig a currar. et poses un altre cafè i au. Un cd darrere l’altre.. un “cigarret” rere l’altre.. una hora rere l’altra..
Que se’n fa d’extranya la noció del temps quan estàs sol…
Anuncis

About cabistron

Arquitecte en procés, friki en general, i persona humana, fins i tot quan em passo amb el patxaran. ____ Arquitecto en proceso, friki en general, y persona humana, incluso cuando me paso con el patxarán. ____ Architect in progress, almost a complete geek, and a human being, even when I drink too much Patxaran.

Digue'm què n'opines!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: